9 de maig 2009

Nelsonmesse de J. Haydn



Els dies 1,2 i 3 de maig vàrem realitzar un viatge a Sindelfingen (Alemanya) on vàrem interpretar dues parts de l'Oratori "Mesias" de Häendel i la Missa in Angustiis o Nelsonmesse de Joseph Hayn aquí van les fotografies de l'espai que era una meravellosa església romànica que tenia un so molt bo i una ressonància perfecta per a oratori.

També poso la crítica musical en alemany i traduida, el cor i solistes.

Sindelfingen - Die neue Chororgel war ständig im Einsatz, zum Teil sogar solistisch, und dennoch hatte dieses Eröffnungskonzert einen anderen Schwerpunkt: man hörte die sogenannte "Nelson-Messe von Joseph Haydn und zwei der markantesten Chöre aus dem "Messias" von Georg Friedrich Händel. Die Solisten, die zwei Chöre und das Orchester standen unter der Leitung des musikalischen Hausherrn der Martinskirche, KMD Matthias Hanke.

VON WOLFGANG TEUBNER

Das international verbindende Moment der Musik wurde am Spätnachmittag des Samstags in der fast bis auf den letzten Platz besetzten Kirche deutlich. Zu Gast war der Chor Nova Egara aus Barcelona und auch die vier Solisten kamen aus Spanien, die opernhaft kräftige Sopranistin Tatyana Bogdanchikova, die wohltuend dezent singende Altistin Daniela Sarmento, der strahlende Tenor Joan Martinez Colàs (der Leiter des Gastchores) und der schön timbrierte, aber eher zurückhaltende Bariton Albert Pàmies. Dazu dann die heimischen Ensembles, die capella nuova Sindelfingen und die Streicher des Stiftshof-Orchesters unter der konzertmeisterlichen Führung von Theresia Hanke. Eine große Besetzung also für die sonst eher im kleinen Rahmen stattfindenden Orgelkonzerte.

Schon zu Lebzeiten Haydns hat sich für diese d-moll-Messe der nicht ganz authentische Beinamen "Nelson-Messe" eingebürgert. Ursprünglich hieß das für Fürst Esterházy geschriebene Werk ja "Missa in angustiis", also Messe in der Zeit der Bedrängnis. Doch der englische Admiral Nelson hatte kurz nach Vollendung der Messe bei Akubir die französische Flotte besiegt und so baute der anglophile Haydn der Partitur nachträglich noch Trompeten und Pauken ein, um den Sieg festlich zu gestalten.

Opernhaftes und

Geistliches

Dieser alles andere als geistliche Bezug zu einem tagespolitischen Geschehen mag umstritten sein, es zeigt jedoch insgesamt, dass Haydn in seine Messen sehr viel Opernhaftes und Weltliches einfließen ließ, ein Umstand, der ihm oft von katholischen Geistlichen zum Vorwurf gemacht wurde. Die Orgel, um die es ja in diesem Konzert auch ging, übernahm die fehlenden Parts der Holzbläser: schon Esterházy hatte damals sparen müssen und so kam man auf diesen Trick. Matthias Hanke band den Aufführungsapparat sehr deutlich und überzeugend zusammen. Der Chorklang konnte in dieser Besetzung ins Gigantische wachsen, war aber auch zu spannungsvoller Intimität fähig. Zusammen mit dem eher schlanken und wendigen Orchesterklang ergaben sich immer wieder dynamische Wechselspiele von anspringender Lebendigkeit.

Markus Nau und Johanna Homolka an den Trompeten, sowie Daniel Kartmann an den barocken Pauken setzten dazu sehr festliche Akzente, unterstützt von der farbigen Orgelbegleitung von Peter Kranefoed. War diese besondere Besetzung nun schon einmal vorhanden, konnte man zu Beginn und zum Schluss auch eines anderen Jubilars gedenken, der seinen Todestag genau fünfzig Jahre zuvor hatte: Händel. Das "Glory to God" und das "Halleluja" aus dem "Messias" brachte mit der englischen Sprache noch einen weiteren europäischen Akzent ins Spiel. Lustvolles Singen und Musizieren in großer barocker Festlichkeit betonten den besonderen Anlass dieses Sonderkonzertes. Und noch einmal Händel: man hörte noch sein Orgelkonzert d-moll op. 7,4, in dem sich das neue Instrument als Solistin wunderbar darstellen konnte. Die Aufführung gab sich sehr inspiriert und doch von kultivierter Dezenz: ein wohltuendes Kontrastprogramm zu der überschäumenden Chorschwelgerei.

Der österreichische Benediktinerpater Johannes Rathfelder fungierte als Sprecher der Begrüßungs- und Schlussworte, er las zudem zwei geistliche Erbauungen einer Benediktinerin und eines österreichischen Theologen. Die recht kompliziert formulierten Texte brachten die Geigerin aus dem Orchester, die als tapfere Übersetzerin einsprang, mehrfach in Wortfindungsnöte. Das Konzert dauerte diesmal länger als die sonst übliche Stunde. Zu diesem besonderen Anlass war das aber natürlich mehr als tolerabel. Im Gegenteil: das große Publikum hat das Konzert sehr genossen. Auch das übliche Samstagabend-Läuten musste verschoben werden, bis der nicht enden wollende Applaus abgeklungen war.


TRADUCCIÓ CATALANA:

Sindelfingen - L'orgue de cor nou estava usat constantment, en part fins i tot solistisch, i tot i així aquest concert d'obertura|inauguració|inicialització tenia una altra prioritat: se sentia l'anomenada "Fira de Nelson de Joseph Haydn i dos dels cors marcats del "Messias" de Georg Friedrich Händel. Els solistes, els dos cors i l'orquestra eren sota la conducció|gestió del senyor domèstic musical de la Martinskirche, KMD Matthias Hanke.

DE WOLFGANG TEUBNER

El factor que unia internacionalment de la música es feia a la tarda tardana del dissabte a l'església gairebé ocupada fins a l'última plaça|lloc clar. A convidat era el cor Nova Egara de Barcelona i també els quatre solistes venien d'Espanya, la soprano opernhaft forta|vigorosa Tatyana Bogdanchikova, l'Altistin que canta wohltünd discretament Daniela Sarmento, el tenor que resplendeix|brilla|radia Joan Martinez Colàs (el director del cor de convidats) i el baríton molt timbrierte, però més aviat reservat Albert Pàmies. Per a això|A més llavors els conjunts locals|nacionals, la capella nuova Sindelfingen i que de Streicher de l'orquestra de pati|cort de puntes|llapis|noiets sota la direcció magistral de concert de Theresia Hanke. Una ocupació gran és a dir|així doncs pels concerts d'orgue que tenen lloc si no més aviat al marc petit.

Ja en temps de viure d'Haydns ha nacionalitzat per aquesta d-moll-Messe el sobrenom no molt autèntic "Fira de Nelson". Original sí que deia a l'obra|taller escrita per al príncep Esterházy "Missa a|en angustiis", doncs fira en aquell moment|època del conflicte. Tanmateix l'almirall anglès Nelson havia vençut la flota francesa poc al final de la fira a Akubir i així l'Haydn anglòfil de la partitura muntava trompetes i bombos posteriorment encara per estructurar la victòria festivament.

Opernhaftes i

L'espiritual

Aquest tot diferent que espiritual cobrament|adquisició|funda|relació per a uns esdeveniments polítics de dia pot ser controvertit però mostra però en total que l'Haydn a les seves fires deixava|feia a moltíssim Opernhaftes i Mundà entrar|fluir una circumstància de què li feien sovint els clergues catòlics el retret. L'orgue, al voltant d'aquells això sí en aquest concert també anava, encarregava la faltant part l'Holzbläser: ja Esterházy havia hagut d'estalviar llavors i així a un se li ocorria aquest truc|ardit. Matthias Hanke lligava l'aparell de presentació molt clarament i convincentment. El so de cor podia créixer en aquesta ocupació al gegantí, era tanmateix capaç també a intimitat plena de tensió|corrent. Junt amb el so d'orquestra més aviat prim i wendigen donaven una i altra vegada dinàmic canvi de vivacitat que salta.

Markus Nau i Johanna Homolka a les trompetes, així com a Daniel Kartmann als bombos barrocs li marcaven per a això|a més els accents molt festius, als quals donava suport de l'acompanyament d'orgue acolorit Peter Kranefoed. Era ara ja una vegada existent aquesta ocupació especial, es podia commemorar al començament de i al final de també un altre homenatjat, la seva aniversari de la mort exactament cinquanta anys abans tenia: Händel. El "Glory to God" i l'"al·leluia" del "Messias" portava encara un altre accent europeu en joc amb la llengua anglesa. Cantar Ple de Desigs|Ganes i fer música música en festivitat barroca gran subratllaven el motiu|ocasió especial d'aquest concert de separar. I encara una vegada Händel: se sentia encara el seu concert d'orgue d-moll op. 7,4, en el qual l'instrument nou es podia representar com a solista fantàsticament. La presentació es donava molt inspiradament i tanmateix de Dezenz conreada: un wohltuendes programa de contrast per a la überschäumenden Chorschwelgerei.

El pare|sacerdot de benedictins austríac Johannes Rathfelder actuava com a portaveu|locutor de les paraules de salutació|benvinguda i finals, llegia a més dos Erbauungen espirituals d'una Benediktinerin i un teòleg austríac. Els texts formulats de manera bastant complicada portaven la violinista de l'orquestra que substituïa com a traductora valenta repetidament a Wortfindungsnöte. El concert durava|trigava aquesta vegada més temps que aquells si no hora usual. Per a aquest motiu|ocasió especial era això tanmateix naturalment més que tolerabel. Al contrari: el públic gran ha gaudit el concert molt. També el sonar|trucar tarda de dissabte usual s'havia d'ajornar|desplaçar, fins a que no volent acabar aplaudiment havia decrescut.